divendres, 28 d’octubre del 2011

LA FI DEL MÓN A TXERNÒBIL

Avui parlarem sobre la tragèdia de Txarnòbil, que va sorgir el 26 d'abril de 1986 a la una de la matinada i 22 minuts . Va ser un dissabte, un vent molt fort, un sol i ningú sense el carrer. A la central nuclear, el reactor 4 havia saltat per els aires i va formant una bola de foc molt gran.

Fins i tot en el 1983, ja sabia dit que alguna cosa ja anava malament en la central nuclear. I havia també
 gent gran, que pensava que passaria alguna cosa en algun moment.I així va passar.

Tots els nens i adults en aquell moment, estaven dormint. Quan van veure la il·luminació d'aquella bola de foc, tothom estava molt espantat i no sabia que fer. Els primers símptomes eren: un mal de cap immens, diarrea amb sang i més tard se'ls hi queia el cabell. Van haver uns quant homes que van anar a veure de on venia aquella llum, quant van tornar a casa seva, es van treure la samarreta, i es van veure que tenien unes taques molt grosses que abans no tenien, i per aixó molta gent moria.
 Alguns homes de la central nuclear, els van tindre que portar a l'hospital més a prop que hi havia, perquè vomitaven, és marejaven, i alguns tenien els pulmons molt malament. I els altres homes van entrar en el reactor 4,  que portaven un equipament posat, màscares i fulles de plom sobre els caps. Quan va entrar, van apretar un botó que era perquè es pares la tragèdia, però quan el van apretar el botó en aquell moment es va bloquejar. Molta gent va morir i altres molt ferits per aquesta tragèdia.

Un fotògraf va fer fotografies des de un helicòpter, i des de avui di aquestes imatges estan en un museu, però que hi va ha visitar molta poca gent.
Aquestes fotografies són certes i han passat de veritat:
                              

Ara us passarem un vídeo:





En resum el reactor 4 va explotar en la central nuclear de Txernòbil i això va afectar molt a tots els qui habitaven allà.
En conclusió, pensem que la tragèdia que va passar va ser molt forta, per tota la gent que va morir i la gent que va estar ferida greument, i actualment la central nuclear i tot el seu entorn ha quedat totalment abandonat. Esperem que us hagi agradat el vídeo, i tota la nostra informació que hem preparar especialment per vosaltres.

dijous, 13 d’octubre del 2011

CHILE

Hola. Avui parlarem de les tradicions de Chile. Estigueu molt atents.
Chile és un estat de l' Àmerica del Sud  que ocupa una franja llarga i estreta entre la costa de l'oceà Pacífic i els Andes.
Els menjars típics de Chile són: com el poroto amb regnes, les empanadilles, la cassola d'au, el anticuchos, sopapillas, pastís de choclo, mariscal, la carbonada i molts més.

                                                                                                                                                                     

     PASTÍS DE CHOCLO


  
      CASSOLA D' AU





També hi han moltes varietats de jocs típics com: el pal encebad, tirar la corda, sambori, pantalla, volantí, les boletes, els gats, corre l'anell, la virolla i molts més. Hos explicarem un d'ells.

Niño subiendo el palo ensebado       

 EL PAL ENCEBAD

Aquest joc consisteix en un pal o vara de 20 centímetres i de 5 a 6 metres d'alt, que es troba enterrat a la terra. El pal untat en greix ha de ser enfilat per aconseguir el premi al cim.
L' objectiu és pujar, relliscan una i altra vegada fins que un dels competidors aconsegueix atrapar el premi que pot consistir en bitlles, gallines, ampolles de vi o simplement una bella bandera chilena.


La Cueca és el ball més típic de Chile. El ball és de parelles soltes, un home i una dona. Els ballarins, que porten un mocador a la mà dreta, tracen figures circulars, amb voltes i mitjanes voltes, interrompudes per diversos floreos. No necessàriament aquesta té un motiu amorós.

Hos posarem un video de la cuenca chilena



En definitiva pensem que el ball és molt divertit i fa molta gràcia Mireu molt bé les imatges del menjar, perquè fan molt bona pinta, però el joc del pal encebad, el trobem una mica perillós.
En resum, que chile les seves tradicions són bastant divertides, i algunes una mica perilloses