Vem veure un documental sobre dues persones, que es diuen Vlade DIvac i Drazen Petrovic, eren uns jugadors de bàsquet, , jugaven junts fins, en la selecció de Ioguslavia, fins que es van separar, ja que un era croata i l’altre serbi i no es parlaven, fins que va haver un problema.
A Serbia, un ex-jugador de bàsquet, que es diu Vlade Divac, el seu fill gran, li va preguntar, com era la seva vida a la seva edad, i el seu fill va començar a riure-se’n d’ell.
Vlade Divac en el 1987 va firmar un contracte per poder jugrar amb la selecció de Ioguslavia, ja que tots els seus companys de l’equp, eren croates i serbis.
Un any després, és a dir, en el 1988 van fer els jocs olímpics, van guanyar la medalla de plata i dos anys després van guanyar la d’or.
Ell vivia en un poble que estava a 4 hores de Belgrado.
Deia, que la seva mare era una gran cuinera, i el seu pere era un gran marit un gran pare, i fins i tot ajudava molt.
Des de que va néixer ell sempre havia sigut el mes alt de la seva classe, ja que ell també era molt amable. Quan tenia 14 anys, s’en va anar de casa seva, per anar a jugar amb els Lakers.
De tota la seva afició Ioguslava era un gran heroi. I el seu company, i millor amic, Drazen Petrovic.
Drazen Petrovic, sempre volia arribar a l’altura dels altres, era la primera persona que el veies que portes un porche. Fins i tot un psicòleg, va dir, que quan ell no estava jugant era un àngel, però quan ell estava jugant era un dimoni. Ell sempre parlava del bàsquet, des de quan era petit.
En el 1989 en una ciutat croata, van fer un tornig, i van arribar a la final. Van guanyar de molt, i per ells i per a tothom era un dia molt especial. Eren els campions i es sentien els millors, se’ls i possaven la cara de gallina, va ser molt emocionant.
En el 1991, Drazen va anar en els Nets.Vlade va arribar a la final, amb els Lakers, que va jugar contra el Michael Jordan de Chicago Bulls. La guerra continuava, però a ells no els hi passava res, ja que feia bastant temps, que no es parlaven divac i petrovic. Matar la gent é un joc.
L’amistat amb Drazen s’havia perdut, però ell volia fer les paus.
Havia passat 20 anys des de que l’últim dia havia estat a croacia, i que era molt difícil d’entendre, de que podrien haver jugat tots junts en el partit.
Petrovic, amb el Nets, va fer un partit que va posar 30 punts, en un altre partit va posar 40 punts contra Michael Jordan. Un altre partit va posar 44 punts, i deia que els diners no li importaven. El final de la temporada, els Nets van arribar a la final de Plays Balls.
Quan estaven a punt per agafar el avió, drazen no va anar, ja que ell aniria amb la seva novia,i una amiga d’ella, amb el cotxe.
Drazen conduint, es va quedar adormit, i la seva novia va estar conduint. La novia no era gaire experta conduint, un camió enorme estava al mig i es van empotrar amb el camió. Ja que ell no va veure res, perquè estava dormint. I només va morir ell.
Divac, en aquell moment estava de vacances amb la seva a Hawaii, estava la televisió encesa, i va veure una fotografía de Petrovic, dient que havia mort, quan ho va veure no s’ho creia, i d’eseguida va començar a plorar. I en el seu enterrament van anar 100.000 persones.
Vlade deia: Dos dies abans estaven en un partit, i dos dies després estava a una tomba. Després de la tragèdia un home li va dir, de que Drazen li pertanyia a tothom.
En el 1995 Divac va guanyar la medalla d’or, i en aquell moment la guerra va acabar, menys
Bòsnia.
Ell havia estat esperant per poder parlar amb Petrovic però mai va arribar aquell dia.
I el 1996 es va cambiar per Cody Bryant, i ara ja li podia explicar tot en el seu fill gran
En conclusió pensem que Petrovic estava a punt de ser una gran persona i estrella per a tothom, i també Vlade Hagues tingut l’opurtunitat de dir-li, que si el podia perdonar. Tot això va cmbiar per el començament de la guerra..
Quasi sempre, com us em dit abans, les espelmes són d'aquest tipus.
